Navegando por la red he encontrado esta carta publicada en Diario de Ibiza el 29 de Abril de 2009 por Roser Marí Tur. La autora habla sobre el polémico tema de hablar o no la lengua catalana en nuestra isla.


El Quijote Eivissenc

Serveixi aquesta carta per mostrar el meu respecte i la meua no admiració cap al senyor Boned, que en una carta d'aquesta secció era considerat com «el Quijote de Sant Antoni» pel senyor Canedo Rodríguez.
Li mostr el meu respecte perquè cadascú és lliure de decidir el que vulgui, i la meua no admiració perquè no entenc que un home que es diu de cognoms Boned Marí, que, per tant, és eivissenc i que, per tant, deu haver après eivissenc a ca seua amb la seva família, no li hagi volgut ensenyar al seu fill el que li ensenyaren els seus pares. En unes declaracions en aquest mateix diari, quan va sortir la notícia, el senyor Boned afirmava que el seu fill és «exclusivamente castellanoparlante». Jo, això, ja em perdonareu, no ho trob admirable.
El senyor Boned, i altres, parlen de la imposició de la llengua catalana. Tampoc hi estic d'acord. No podem parlar d’imposició perquè la llengua pròpia d’Eivissa és l’eivissenc, que és llengua catalana, com ho és el que parlen a Barcelona, a Felanitx o a Alcoi. Com que és la llengua pròpia d’aquesta terra és totalment lògic i acceptable que els al·lots l'aprenguin a l’escola. Com també ho és, evidentment, que aprenguin castellà, que és la llengua cooficial.
Per tant, senyors Boned i Canedo, és tant lògic que a Eivissa s’ensenyi eivissenc com que a Itàlia s’ensenyi italià i a França s’ensenyi francès.